Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

Is 58,7-10

Salm Responsorial

Sl 111,4-5.6-7.8a.9 (R.: 4a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

1Co 2,1-5

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Mt 5,13-16

"Llum que il·lumina tots els pobles"

Notem primer l’escrúpol amb què Lluc descriu el compliment de la llei de purificació de les mares, prescrita amb detall en Levític 12,1-8. Però també, sen - se dir-ho explícitament, la llei del rescat dels primogènits d’Èxode 13,2.12.13.15. Ho insinua Lluc 2,39.
Cal prendre nota de la reiterada referència a la llei: «quan, segons la llei de Moisès»; «tal com està escrit en la llei del Senyor»; «havien d’oferir en sacrifici, tal com ho diu la llei del Senyor».
Aquest escrúpol de Lluc es tro ba arreu en el seu evangeli. Potser, precisament, pel fet de ser un evangeli clarament hel·lenístic.
El guiatge de l’Esperit és un tema que Lluc porta al cor. La descripció de Simeó és un exem ple d’aquest tret: «tenia en ell l’Esperit Sant»; «en una revelació l’Esperit li havia promès»; «anà al temple, guiat per l’Esperit». El protagonisme de l’Esperit és un tret ben característic de l’obra llucana. Ho tenim especialment subratllat en l’evangeli de la infantesa i en el llibre dels Fets dels apòstols, on l’Esperit marca els passos més importants de l’acció apostòlica: Pentecosta (Ac 2,1-4); vinguda de l’Esperit sobre els pagans (Ac 44-48); l’assemblea de Jerusalem (15,28); el pas a Macedònia (16,6-9).
Simeó, en la seva acció de gràcies, recull un missatge que es formula amb un mot que vol dir ensems salvació i salvador (to sôtêrion). Simeó ha vist el salvador que és també salvació, alliberament, plenitud. El mot està manllevat d’un text d’Isaïes que només cita Lluc: «Tothom veurà la salvació de Déu» (Is 40,6 citat a Lluc 3,6). En el càntic de Simeó apareix així per primera vegada en l’Evangeli de Lluc l’abast universal de la salvació.
Aquest mateix mot (to sôtêrion) és reprès simptomàticament per tercera i última vegada en el cos llucà al final del llibre dels Fets, quan Pau diu: «Aquesta salvació de Déu ha estat enviada a les nacions i ells sí que l’escoltaran» (Ac 28,28). És el que Simeó ha anomenat «la llum que il·lumina les nacions». Així enllaça clarament amb la festa de la candelera.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció